Ir al contenido principal

Entradas

Destacados

Glossa, Margalida Roig

Imagen: http://www.ibizaisla.es/

No puc seguir-te perquè entrepús. No puc caure perquè et retenc. Segueix tu, poble meu, robust i ferm I mescla't dins es llabreig des arbres. Quan es mou es vent Allí, en aquell punt, allà mos trobam tots dos sols. Tu i jo, galopant davant ses ales des vent Com a centinelles de sa inmensitat O com vigilants d'alló més senzill. Arrelarem com a flor de violeta Dins es entramats silenciosos des nostres paratges Que dormiten alegres però callats Serens però robustos, remulls però càlids. Esperant pacients es frec des camí De ses generacions que vénen i faran camins com naltros Fins que ses pedres de ses entramades places  Brillin igual que es sol.

Entradas más recientes

Lotería Cantada, Lila Downs

UNA LLAMADA A LA ORACIÓN, Zola Dubnikova: Album Mother of souls

Medicine, Rising Appalachia

Hilma af Klint, la pionera del arte abstracto

Wise enough, Lamb

La canción de la mariposa

El Mundo Interior, Carl Gustav Jung

Leonora Carrington y Remedios Varo: las mujeres olvidadas del surrealismo

Las diosas del blues y el rock

Long nights de Eddie Vedder. Banda sonora de "In to the wild"