Glossa, Margalida Roig



Imagen: http://www.ibizaisla.es/


No puc seguir-te perquè entrepús.
No puc caure perquè et retenc.
Segueix tu, poble meu, robust i ferm
I mescla't dins es llabreig des arbres.
Quan es mou es vent
Allí, en aquell punt, allà mos trobam tots dos sols.
Tu i jo, galopant davant ses ales des vent
Com a centinelles de sa inmensitat
O com vigilants d'alló més senzill.
Arrelarem com a flor de violeta
Dins es entramats silenciosos des nostres paratges
Que dormiten alegres però callats
Serens però robustos, remulls però càlids.
Esperant pacients es frec des camí
De ses generacions que vénen i faran camins com naltros
Fins que ses pedres de ses entramades places
 Brillin igual que es sol. 

Comentarios

Entradas populares